Durant les darreres setmanes s'han succe"it diferents not'icies que han posat al centre d'atenci'o medi`atic Mozilla. Despr'es de tot aix`o, he arribat a la conclusi'o que calia fer l'esforc d'escriure quin eren els meus pensaments de forma p'ublica, per respecte a mi mateix, per`o sobretot tamb'e per la resta de companys que col·laboren en aquest projecte i especialment per la gent del meu pa'is a qui em dec pel que ha estat sobretot la meva tasca en aquesta iniciativa.
S'on molts anys que he contribu"it en el projecte Mozilla, amb els primers binaris del Firefox empaquetats en catal`a, que encara es poden trobar a l'FTP de Softcatal`a http://ftp.softcatala.org/softcatala/firefox/, i que ara ja tenen m'es de 10 anys… Estic orgull'os d'haver pres llavors la decisi'o de comencar a col·laborar-hi, perqu`e gr`acies a aix`o he pogut cr'eixer com a persona en molts aspectes, perqu`e m'ha facilitat poder compartir visions amb altres companys d'arreu del m'on, i perqu`e he pogut ajudar que la meva llengua, el catal`a, i tamb'e d'altres en situaci'o de minoritzaci'o (com ara l'aragon`es) puguin tenir una oportunitat 'digital' en aquest m'on on vivim… Dit aix`o, he de dir que ja fa anys que em trobo inc`omode amb aquesta participaci'o. La darrera vegada ha estat amb la decisi'o de permetre l''us del DRM en el navegador Firefox. Podeu llegir-ne diferents opinions al respecte extensament en diferents articles que es troben a la xarxa.

En tot cas, a nivell personal, la pregunta que em faig 'es: ?d'on sorgeix aquesta incomoditat que expresso? Doncs, b`asicament de les expectatives que em puc fer a partir de la meva participaci'o respecte a la realitat que percebo de l'organitzaci'o.
En aquesta percepci'o hi t'e a veure tant la part que percep com aquella percebuda i, sens dubte, totes dues han canviat objectivament al llarg d'aquests 10 anys. A continuaci'o mirar'e de detallar-ne, parcialment, l'evoluci'o.

Fa 10 anys, coincidint amb un recent canvi de govern i despr'es d'anys de sensibilitzaci'o social —tot i que amb una q"uestionable transversalitat i impacte—, hi havia un ambient d'esperanca pel que fa a les perspectives del programari lliure a Catalunya. En aquell context, un linuxaire en`ergic i jove com era jo llavors va comencar a col·laborar amb Softcatal`a i va assumir de primera m`a la traducci'o de la que era la suite Mozilla i poc despr'es els nous Firefox i Thunderbird.
Podr'iem dir que Mozilla havia nascut 6 anys abans, quan Netscape, l'empresa que desenvolupava la llavors suite d'Internet amb el mateix nom va decidir alliberar el codi d'aquest programari davant l'esdevinguda supremacia de l'Internet Explorer, navegador de s`erie dels populars nous sistemes operatius Windows. Mozilla, que era el codi en clau de la suite que distribu"ia Netscape, va esdevenir ensenya del que seria el moviment del codi obert (open source), que simplificadament podr'iem considerar com la resoluci'o del conflicte entre la cultura del programari lliure i la de les grans empreses de programari. El projecte Mozilla va avancar, no amb pocs problemes, al llarg dels anys sota el paraig"ues de diferents organitzacions: Netscape, AOL i finalment la Fundaci'o Mozilla, que va engendrar m'es endavant la seva Corporaci'o.

En aquells moments, el moviment del programari lliure, deixant apartada la disputa dial`ectica entre el que 'es codi obert i programari lliure, va bolcar-se en Mozilla per tal de batre l'enemic que representava Microsoft. L'empresa de Redmond no creia en Internet realment, essencialment perqu`e el model de negoci que aquesta obria representava una amenaca per al seu model basat en productes d'escriptori. Fruit d'aquesta lluita, encapcalada per Mozilla amb l'emblema del Firefox, la Internet, al voltant del protocol web, va madurar fins a nivells que ning'u hagu'es imaginat pocs anys abans, donant lloc al que es va con`eixer com a Web 2.0 i, poc despr'es, tamb'e a les actuals i omnipresents xarxes socials.

Qui hagu'es dit que el llenguatge JavaScript, obra tamb'e de Mozilla, que s'utilitzava al principi per a poc m'es que per a mostrar molestos di`alegs a la finestra del navegador, podria acabar ocupant a dia d'avui pr`acticament tota la diversitat de les aplicacions inform`atiques, tant a nivell de client com de servidor…

Gr`acies a, entre d'altres, a aquest 'impetu darrere de Mozilla, Silicon Valley va comencar a ser la Meca mundial de la innovaci'o; ja no tant en la fabricaci'o de maquinari i components inform`atics, sin'o en la creaci'o de programari cada cop m'es complex que sovint nom'es residia a 'Internet', el que avui en dia anomenem el 'Cloud'…

La conjunci'o de la xarxa i el codi obert va permetre la re-invenci'o i l'`exit de companyies com Apple, i l'emerg`encia de nous actors, ara esdevinguts hegem`onics, com 'es el cas de Google.

Finalment Mozilla, amb el seu navegador Firefox, podr'iem dir que va esdevenir victoriosa en la guerra dels navegadors, aconseguint que Microsoft perd'es la seva gran quota de poder i fent a m'es que s'erig'is una altra realitat econ`omica i social al voltant de la xarxa WWW. En aquella guerra encara no existia el concepte de l'”Open Web” que Mozilla ha utilitzat els darrers anys, i les banderes que erig'iem soldats rasos com jo eren el respecte pels est`andards oberts a la xarxa i el programari lliure (m'es que no de fet el codi obert). Crec que molts dels que vam ser membres de la infanteria d'aquelles confrontacions vam quedar embriagats d'aquella `epica…

Per`o, el m'on ha canviat substancialment despr'es d'aquella guerra, i molts crec que no hem estat conscients fins recentment de l'abast de les transformacions que hi hagut, de les quals, en certa manera, ens podr'iem arribar a sentir corresponsables o c`omplices. Tamb'e 'es el cas de Mozilla… La Internet, o especialment el Web, que en definitiva aquesta havia fet emergir, es va continuar desenvolupant a un ritme que va acabar esberlant les parets d'aquella incipient fundaci'o. Google, Facebook i alguns altres han contribu"it a fer que el Web arrib'es a usos inimaginables fins llavors: reinventant les relacions personals i tamb'e els modes de producci'o i col·laboraci'o. Per`o Mozilla, de ser inicialment l'impulsor principal en el desenvolupament del Web, va acabar esdevenint un actor m'es, important, per`o un actor m'es en definitiva…

Innovar en el WWW 'es car i, sobretot, a l'hora de fer un navegador, que no deixa de ser la porta d'entrada a Internet per a la immensa majoria de la gent (deixant apart les apps m`obils). Com a m'inim hi ha el cost del salari dels experts i desenvolupadors que ho fan t`ecnicament possible. I els diners, en el cas de Mozilla, avui en dia provenen majorit`ariament de Google.

Podr'iem considerar que Google ha agra"it aix'i a Mozilla la rellev`ancia que va tenir en la seva pujanca, per`o per a Mozilla, el que va ser inicialment un acord comercial ha passat a ser una relaci'o d'inc`omode depend`encia no nom'es econ`omica sin'o tamb'e de model tecnol`ogic. Mozilla no t'e m'es remei que seguir l'estela que marquen actors amb m'es recursos econ`omics que ella, perqu`e s'on precisament aquests els que estan creant la nova Internet que s'est`a construint, i on altres a m'es s'hi estan enriquint r`apidament i profusa.
T'e sentit que Mozilla cerqui desesperadament diversificar les fonts d'ingressos per tal d'evitar la pr`acticament total depend`encia que t'e de Google i, en aquest sentit, cal entendre la recent proposta d'afegir anuncis a la p`agina inicial i tamb'e la col·laboraci'o amb diferents operadores telef`oniques amb el desenvolupament del sistema operatiu m`obil Firefox OS.
Mozilla, per a continuar sent un actor important en el sector de la Internet, es veu obligada a ser cada cop m'es com la resta dels seus competidors. Cal una gran plantilla de treballadors per tal de no sortir de la carretera de la marxa tecnol`ogica, a m'es amb l'agreujant de trobar-se f'isicament en un dels indrets m'es cars i especulatoris del m'on (precisament per acci'o de l'efecte del propi WWW). Al mateix temps, per tal de ser vist i participar com un membre m'es en la lliga dels grans, s'incorre en la necessitat de tenir fastuoses seus a San Francisco o Paris, i provar de deixar la major empremta possible en el business-aquelarre del Mobile World Congress de Barcelona.

I, en tot aix`o, quin paper juga aquella armada global de 'gladiadors per la llibertat' que va emergir durant la guerra dels navegadors? Aqu'i 'es on sorgeix el conflicte amb el que seria 'la comunitat'. En una comunitat, segons el paradigma del codi obert del bazar (p. ex. el kernel de Linux), hi trobar'iem grups de participants diversos treballant al voltant d'un mateix projecte. Podr'iem trobar-hi empreses, 'freelancers' i voluntaris, els quals poden estar motivats tant per interessos lucratius com tamb'e per motius aparentment desinteressats; alhora, hi pot haver o no una entitat, com ara una fundaci'o, que estableixi una governanca entre els diferents participants.
En el cas de Mozilla, el 'core' de treballadors de Netscape sempre ha estat tamb'e el nucli principal en aquesta comunitat. Per`o, per la intr'inseca acceleraci'o del que implica el desenvolupament d'Internet, avui els treballadors de la corporaci'o de Mozilla representen amb escreix la participaci'o majorit`aria en la producci'o del que 'es el projecte Mozilla. Nom'es a certa dist`ancia hi segueixen empreses col·laboradores en el Firefox OS, com 'es el cas de Telef'onica. En aquest context, el que molta gent dins de Mozilla ent'en actualment com a comunitat 'es tothom qui, essencialment de forma volunt`aria, participa en tasques com ara la localitzaci'o per`o, sobretot, en l'amplificaci'o del soroll del m`arqueting social.

Tot i que el paper d'aquesta massa volunt`aria podr'iem dir que no 'es central en els processos de Mozilla, 'es innegablement un valor afegit per arribar all`a on la compet`encia sovint ho t'e molt m'es dif'icil. El conflicte 'es que aquesta massa sovint beu de l'idealisme de les guerres passades i aix`o no lliga massa b'e amb l'organitzaci'o actual tal i com 'es, o si es vol, com s'ha vist obligada a ser. En aquest sentit, programes de captaci'o de voluntaris del tipus Reps, han provat de generar un nou ex`ercit de voluntaris 'compliant' amb la nova realitat que ha emergit, m'es as`eptics en ideologia i tamb'e m'es amarats en 'branding'. En la mateixa l'inia, cal entendre la preparaci'o esdeveniments del tipus Mozcamps o MozSummits, que reuneixen cada vegada m'es i m'es gent d'arreu del m'on per tal de crear un sentiment d'experi`encia (i marca) compartida d'acord amb els objectius que van succeint-se en cada edici'o per`o, en tot cas, sense voler entrar en la pregunta m'es profunda, i alhora m'es evident, de… per i per a qu`e som aqu'i?

Malauradament, com que les pressions socioecon`omiques i tecnol`ogiques que explico a dalt condicionen m'es i m'es Mozilla, els encarregats en certes `arees de l'organitzaci'o s'on contractats i portats a parametritzar cada cop m'es com han de ser les contribucions i quin 'es el retorn que se n'ha d'esperar simplement per poder aix'i mantenir tota l'estructura amb el cap sobre l'aigua mentre puja la marea.

Arribats aqu'i, el dilema que crec que podem tenir molts dels que podem estar vinculats amb el pensament del programari lliure o de les llibertats civils 'es pensar que Mozilla ha esdevingut talment 'Too big to fail'.

En aquestes circumst`ancies, crec que el millor 'es assumir on som i comencar ja a treballar en una minimitzaci'o d'uns hipot`etics danys futurs. Per posar un exemple, aixoplugats en el si de Mozilla han pogut n'eixer projectes valents com ara Persona, en pro d'una Internet distribu"ida, per`o que ara ja no tenen continu"itat en l'organitzaci'o per la necessitat de focalitzar-se en treballar a partir d'una realitat basada m'es en productes i serveis centrals. Aquests queden a l'espera que tercers puguin utilitzar-los i fer-los evolucionar…

En el sentit d'aquest comentari, considero que el m'es adequat 'es que acceptem all`o que Mozilla no 'es ni podr`a materialment ja ser, sobretot quan sovint ens hem deixat portar per les projeccions que fem d'uns ideals propis. De la mateixa manera, demanaria a l'organitzaci'o abandonar l''us de certes evocacions discursives (que normalment s'articulen ja buidades de tot significat d'antuvi), descartar voler liderar cap 'moviment global' (fet que a m'es pot fer despertar moltes susceptibilitats en el context geopol'itic actual) per`o, en canvi, prestar-se plenament i conscientment a continuar excel·lint tecnol`ogicament en els principis de codi obert, fet que pot portar a conrear productes l'iders com han estat el Firefox i podria ser en un futur tamb'e el Firefox OS. El que 'es m'es, persones com jo continuarem col·laborant en tots aquells aspectes on tinguem converg`encia d'interessos que, sens dubte, podran continuar essent-ne molts.

M'imagino que tot aquest afer del DRM al Firefox ha estat un bon 'reality check' per a molts dels col·laboradors del projecte Mozilla, jo el primer… Per`o aix`o ara ens ha de permetre l'oportunitat d'afrontar de cara i de forma nua els reptes que ens presenta la societat tecnol`ogica actual des de la nostra i pr`opia perspectiva, que no 'es una tasca f`acil ni a vegades tampoc agradable…

Fotografia del monument que sarc`asticament alguns podrien anomenar: «Memorial als Caiguts per la Comunitat de Mozilla» a la seu de San Francisco de Mozilla.